Joventuts Musicals de Barcelona va ser fundada per un grup d’amics barcelonins l’any 1952, seguint l’ideal de les Joventuts Musicals creades anteriorment a Bèlgica i França. El primer president va ser el Dr. Antoni Cladellas i el seu secretari Josep Pascual.
Les seves primeres activitats van ser un recital del pianista Ruiz Pipo a l’Ateneu Barcelonès el dia 1 de desembre del 1952 i un concert de l’Orquestra Municipal al Palau de la Música el 12 de desembre del 1952 amb Alícia de la Rocha, sota la direcció d’Eduard Toldrà, i la inauguració del Local Social on es creà el Club Musical. Es van fer conferències, teatre, recitals, sessions fòrum amb audicions de discs i concerts de cambra. L’entitat va tenir un augment important pel fet de ser subsidiària d’altres entitats internacionals i representar una visió més oberta i europea dins de l’atmosfera culturalment repressiva de l’època. També es creà un premi de composició que no tingué cap vida.
L’any 1956 a causa de la marxa de Dr. Cladellas a l’Amèrica Llatina es va nomenar una nova junta directiva, presidida per Narcís Bonet i Armengol essent el secretari general el mateix Josep Pascual, que continua les activitats socials i culturals iniciades. Seguint la iniciativa del pedagog Artur Martorell i el mestre Eduard Toldrà es crearen l’any 1962 els cicles d’Audicions per a la Iniciació Musicals dels Escolars que continuen amb diferent format fins avui.
L’any següent, el 1963 a causa de la marxa a França per estudis de Narcís Bonet i de baixes importants a la junta directiva s’anomena en Assemblea una nova presidida per Jordi Roch i Bosch amb el secretari Manuel Capdevila i Font.
Aquell any, el 1963 va començar una etapa molt més ambiciosa de l’entitat. Es va proposar a l’Ajuntament la creació d’un Festival Internacional, que tingué 13 edicions fins el 1975 i que va ser un revulsiu pel panorama musical de la ciutat que tenia una vida culturalment minsa, i quan la pressió política havia precisament clausurat aquell any, entitats com l’Ommium Cultural i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona per la seva defensa de la llengua i cultura del país. Aquesta mateixa junta directiva engega l’any 1965 uns concerts a l’aire lliure a l’estiu al barri gòtic barceloní i que al voltant de l’any 1970 es centra als jardins de l’Hospital de la Santa Creu, Les Serenates.
Aquesta ambició combinada amb la dèbil economia de l’entitat i els fets polítics de l’any 1975 amb els afusellaments de Burgos i el posterior boicot internacional a Espanya, amb un daltabaix social important la van portar a la bancarrota. Les hemeroteques de l’època poden donar informació dels fets que van ser molt importants amb repressions i amb un clima contestatari que evidenciava la fi d’una llarga època obscurantista.
A tal punt arribaren els fets que la Junta Directiva va dimitir a l’Assemblea de l’any 1976 creant-se una junta gestora de socis no vinculats als anteriors, que es comprometia per un any a buscar solucions per a JMB i a tancar-la si no en trobaven.
Recordem l’any 1975 amb l’agonia i mort del general Franco i l’ensorrament del vell règim. I la por i l’esperança davant d’un nou temps que ningú sabia endevinar i amb el temor d’una reviscuda dels elements més reaccionaris i el seu poder. Tot això avui és història.
D’aquella junta gestora es presenta el 1977 una nova de Directiva amb Joan Millà com a president, Miquel Badal i Sílvia González vicepresidents i Berta Jardí com a secretaria. Joan Millà i Miquel Badal continuen a la Junta Actual.
Començava una nova vida per a l’entitat amb un canvi social radical i amb la creació d’uns Ajuntaments democràtics que prengueren les iniciatives culturals de les entitats particulars i se’n apropiaren.
Així el Festival internacional passà a altres mans i continuà uns quants anys sense pena ni glòria fins a desaparèixer. Les Serenates també van ser integrades poc després al Festival Grec de nova creació municipal i poc a poc eren absorbides ieliminades de la seva programació. Consulteu els programes actuals i veureu que la música (en direm culta o clàssica) ha desaparegut pràcticament.
La nova directiva enfoca la seva tasca de cara als socis i als joves, tant músics com aficionats. Així continua, però estrena noves iniciatives amb les Serenates i amb les Audicions per escolars.
Cronològicament i de forma telegràfica les seves activitats van ser:
1977:Concerts al Casal del Metge per a socis.
1978: Els cicles música al carrer de Montcada. Que dura varis anys i els Cicles de Pianistes Catalans al conservatori.
1979: Es crea el Concurs de Composició i es va inaugurar la sala al local social amb un recital de guitarra de Jordi Codina.
1981: Es crea un noticiari – calendari d’activitats musicals de Barcelona per als socis.
1982: Es reinaugura la sala, ara amb piano, amb un recital de la Mª Lluïsa Colom.
1983: A la sala es celebra la Marató Mompou durant tot el dia (16 d’abril) per commemorar el seu 90e aniversari.
1984: Frederic Mompou accepta ser president d’honor del nostre Concurs de Composició. Al local social a mes dels concerts es fan cicles de conferencies sobre la música i les seves interrelacions i comencen els cicles de músiques polifòniques.
1985: Comença el cicle “Diumúsica” al casal del Metge amb un recital d’Albert Giménez Attenelle el 27 de gener. En aquest mateix mes surt el butlletí informatiu trimestral.
1989: Al gener comencen les Jornades d’Iniciació musical a la sala d’actes de la Caixa de Barcelona. També del calendari Joves i Música que substitueix l’anterior butlletí.
El 13 de gener comença a la Casa Elizalde el cicle Joves intèrprets amb un concert de Dolors Cano piano i Miquel Bofill. A causa de l’èxit dels concerts setmanals a la sala iniciats l’any 1979 aquesta es fa petita i es busca un nou emplaçament. S’inaugurà la sala del Centre amb un piano Yamaha de JMB, obsequi de la firma Hazen.
Aquest va ser l’inici d’una extensió per tota la ciutat amb la xarxa de Centre Culturals de Districtes dels concerts de Joves Intèrprets. Es van fer cicles al Conservatori de Sant Andreu, al centre Can Deu de les Corts, a la casa de les Aigües al Guinardó, a l’Ateneu d’Horta, als Col·legis Majors Universitaris, a l’Alberg de Joventut de Vallcarca, a la biblioteca de les Corts, a l’Orfeó Gracienc, a la Universitat Pompeu Fabra… Com a exemple, l’any 1992 se’n van celebrar 143 i l’any 1993 se’n van fer 94 amb un ampli mostrari de música clàssica, contemporània i jazz. Fins avui i amb el mateix títol se’n porten 1.023 concerts.
A part d’aquest calendari es portaren a terme, amb intèrprets d’aquells concerts, gires amb intercanvis o sense a Rússia, Polònia, Itàlia i d’altres països així com a les Illes Balears.
Es crea el cicle de música contemporània, avui amb el nom de Nous Repertoris – Música XXI.
Es van fer a la sala diferents Master Class i trobades de joves intèrprets.
S’inicià una col·lecció d’art i l’edició de diferents series de gravats com a recompensa a la bona voluntat d’intèrprets i col·laboradors. És un activitat paral·lela a la musical però de gran interès cultural.
Menció apart mereixen dos grans cicles, un d’iniciativa pròpia i l’altre encàrrec de l’Associació de Festivals Internacionals.
El primer fou Mozartiana amb el Festival de 6 anys de Mozart a Barcelona (1987-1992) que a partir d’una idea i projecte de Lluís Polanco i Xavier Güell porta tota la producció inèdita al país, durant aquest sexeni, del compositor Salzburgués.
El propòsit de convertir Barcelona en ciutat mozartiana es va aconseguir. Ara cada temporada a l’Auditori l’OBC comença amb un Festival Mozart.
L’altre va ser el cicle Ricard Viñas que contemplava l’obra pianística del s.XX, que aquest gran intèrpret havia conreat, amb una divisió de 10 concerts, un per cada dècada de segle. Interpretats per joves pianistes ja consagrats, va ser interpretat a Peralada, San Sebastián, Granada, Torruella, Barcelona, Santander durant l’any 1999 i 2000.
L’any 1999 la Senyora Carme Bravo autoritzà a JMB a utilitzar el nom de Frederic Mompou pel premi del nostre Concurs de Composició.
I el 1989, JMB col·laborà intensament en la creació del Consell Català de la Música que fou constituït l’any 1990 i del que JMB ostenta la vicepresidència amb el seu representant.
Finalment l’any 2003 es tancaren els diversos actes de celebració dels 50 anys de l’entitat amb un concert de la OBC a l’Auditori sota la direcció d’Ernest Martínez Izquierdo i amb l’entrega del nou guardó, la Nota d’or a Alícia de Larrocha i Antoni Ros Marbà per la seva trajectòria artística i vinculació amb l’entitat. Un dels actes mencionats va ser la conversió a internacional del nostre premi de composició “Premi Internacional Frederic Mompou” que compleix enguany els seus 25 anys.
– See more at: http://jmbarcelona.com/2014/hist%C3%B2ria-de-jmb#sthash.bfqKXLR6.dpuf